U6 4 Aus

2. Els ocells. Són vertebrats amb un parell d'ales i un parell de potes, boca amb bec corni, cos recobert de plomes, respiració pulmonar, reproducció mitjançant ous (ovípars) i temperatura constant (homeoterms). Les plomes són estructures epidèrmiques que consten d'un canó bassal, unraquis allargat i nombroses barbes. Les funcions de les plomes són protegir a l'au de les variacions tèrmiques, impedir que la seva pell es mulli, i possibilitar el vol. Es distingeixen cinc tipus de plomes: lestimoneres o rectrius en la cua, les rèmiges en les ales, les cobertores en el dors i el plomissol en la part ventral. 2.1 Morfologia externa. Es distingeixen tres parts: cap, tronc i cua. • Cap. Presenta boca amb bec corni, oïdes recobertes de plomes i ulls amb dues parpelles i una membrana nictitant semitransparent horitzontal. El bec presenta diferents formes segons el tipus d'alimentació: carnívor (àguila), insectívor (oreneta), granívor (pardal i colom),omnívor (oca), filtrador (flamenc) i frugívor (tucan). • Tronc. Presenta 4 extremitats, les dues superiors són ales generalment adaptades al vol i les dues inferiors són potes proveïdes de quatre dits recoberts d'escates com els rèptils i adaptats a la marxa (gallina), a l'aprensió (falcó) o a la natació (ànec). • Cua. És molt curta i suporta les plomes timoneres que marquen l'adreça de vol.

Dibuix d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals. 2002

2.2 Anatomia interna. Els ossos són buits per a disminuir el pes. L'estèrnum o quilla està molt desenvolupat ja que suporta els grans músculs que mouen les ales. El tub digestiu presenta esòfag, pap(permet emmagatzemar aliments pels petits, els anomenats pollets), estómac muscular o pedrer (en ell es tritura l'aliment amb el concurs d'algunes petites pedretes ingerides),estómac glandular, intestí i recteque desemboca en la cloaca (cavitat en la qual també desemboca l'aparell excretor i el reproductor). L'aparell respiratori presenta expansions denominades sacs aeris (faciliten la respiració i constitueixen reserves d'aire). La circulació és doble (un circuit corporal i altre pulmonar gràcies a tenir dues aurícules) icompleta (sense barreja de sang oxigenada i no oxigenada en el cor gràcies a posseir dos ventricles).

2.3 Reproducció. En moltes espècies hi ha accions de galanteig prèvies a la còpula. Per això elsmascles acostumen a presentar colors molt vistosos. Les femelles, en canvi, presenten uns colors poc contrastats per passar desapercebudes durant la incubació dels ous. La còpula es realitza peraproximació de les cloaques. Només en unes poques espècies el mascle presenta òrgan copulador (penis). La fecundació és interna. Els òvuls fecundats (el rovell) s'envolten d'una substància nutritiva (laclara) i d'embolcalls protectors (tels i closca). Tot el conjunt forma l'ou. Perquè es produeixi tot el desenvolupament embrionari es necessari la incubació dels ous (escalfament) que generalment només ho fa la femella. Després de l'eclosió de l'ou, en les espècies nidífugues (gallines, ànecs, perdius, etc.) els polls abandonen el niu, mentre que en les espècies nidòfiles (cigonyes, orenetes, àguiles, pardals, etc.) els polls romanen un cert temps al niu i són alimentats pels pares.

Dibuix d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals. 2002

2.4 Classificació. Els principals grups d'ocells són:

Classificació dels Ocells Corredors (estruç) Camallargs (grua) Palmípedes (ànec i pingüí) Gal·linacis (gall) Coloms (colom) Rapinyaires  (àguila) Prensors (lloro) Grimpadors (puputs) Moixons (cuereta)

Relacionar dibuixos amb noms 19

Mots encreuat 19

Las aves